Els periodistes Montse Llussà (RAC 1) i Jordi Cartañá (Cadena Ser) seran els encarregats de conduir i presentar aquesta gala de lliurament dels guardons
El 8 de juny va tenir lloc al Teatre Fortuny de Reus la gala dels Premis Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència. Aquesta és la sisena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol, amb el suport de l’Ajuntament de Reus, que suposa una cita social de primer ordre. Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació. L’èxit assolit en les edicions anteriors ha encoratjat un any més a la Fundació Gresol a organitzar de nou aquesta trobada que s’ha convertit ja en una cita anual de referència d’àmbit estatal.
Enguany, com a novetat, a més del canvi d’escenari en l’entrega dels guardons, el posterior sopar també canvia d’espai i té lloc a tan sols 250 metres, al Restaurant Vermuts Rofes de la capital del Baix Camp. En total, més de 300 persones assisteixen a l’acte de lliurament d’aquests guardons i al posterior sopar. Cal tenir en compte, que es tracta d’una xifra inferior a la d’altres edicions degut a la limitació de capacitat del nou espai on se servirà el sopar. Per tant, per motius logístics, l’organització ha hagut de reduir les places al mateix.
En aquesta sisena edició, són els periodistes Montse Llussà (RAC 1) i Jordi Cartañá (Cadena Ser) els encarregats de presentar i conduir aquesta gala, que a més comptarà amb l’actuació en directe d’un saxofonista que amenitzarà la vetllada.
Nou personalitats rellevants i una empresa
Els premis s’estructuren en deu categories diferents: Arquitectura, Arts Escèniques, Arts Plàstiques, Ensenyament, Esports, Gastronomia, Lideratge Empresarial, Literatura, Periodisme i Acció Social.
En aquesta sisena edició, els premiats són les següents personalitats:
Juan Navarro Baldeweg(Arquitectura)
Arquitecte i pintor espanyol nascut a Santander, va cursar els estudis de dibuix i pintura a la seva ciutat natal. Doctorat per la Escuela Superior de Arquitectura de Madrid el 1969, és catedràtic de Projectes d’aquesta escola des del 1977. Ha estat professor a Bòston, Pennsilvània i Yale. Com a pintor, ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a Espanya, Europa i Estats Units.
Com a arquitecte, són coneguts el Centre de Serveis Socials i la Biblioteca a la Puerta de Toledo, el Palau de Festivals de Salamanca, l’edifici seu de la Presidència i quatre conselleries de la Junta d’Extremadura, el Centre de Congressos (Salzburg, 1992), el Museu i Centre Cultural Salvador Allende i el projecte per al Museu de les Coves d’Altamira. Ha rebut nombrosos reconeixements com el Premio Nacional de Artes Plásticas, la Medalla de Oro Heinrich Tessenow, el Honorary Fellow of The American Institute of Architects, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, la Medalla de Oro de la Arquitectura Española, etc.
Mercedes Sampietro (Arts Escèniques)
Nascuda a Barcelona, va estudiar a l’Institut del Teatre on va formar part del grup experimental “CÁTARO”. El 1970 comença la seva activitat professional. Al teatre, destaca la seva participació en obres com ‘Sensualitats’, ‘Roberto Zucco’, ‘Les amistats perilloses’, ‘Frank V’ o ‘Julio César’, entre altres. Al cinema debuta el 1977 amb ‘A un dios desconocido’, de Jaime Chávarri. El seu impuls professional el rep el 1980 amb ‘Gary Cooper, que estás en los cielos’, de Pilar Miró, amb qui treballaria en diverses ocasions. També ha participat en altres films rellevants com ‘Extramuros’, ‘El pájaro de la felicidad’, ‘Cuando vuelvas a mi lado’, ‘Nosotras’, ‘Lugares comunes’, ’53 días de invierno’, ‘Salvador’, o ‘Silencio roto’, entre altres. A la televisió, destaca la seva participació en diverses telesèries catalanes com “Nissaga de Poder” o “La Riera”. Va ser presidenta de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. El 2009 es va estrenar com a directora i guionista de cinema amb el curtmetratge ‘Turismo’.
Pilarín Bayés(Arts plàstiques)
Va nàixer a Vic. Anys més tard va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i allí la descobreix la pedagoga Marta Mata, qui la introdueix al món professional. L’any 1964 publica el seu primer conte per a nens amb Editorial la Galera, “El meu pardal”, i comença a col·laborar amb la revista Cavall Fort. Des d’aleshores ha publicat més de 765 llibres, alguns traduïts a 8 idiomes, ha col·laborat en nombroses publicacions, exposicions d’obra original i els seus dibuixos s’han aplicat a tot tipus de suports i formats. És una artista compromesa amb el seu país, Catalunya, i es reflecteix clarament a la seva extensa obra. A més, la seva gran qualitat artística i humana li ha permès il·lustrar qualsevol escenari, lloc o personatge de tot el món i de totes les èpoques. L’any 1991 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi i a l’abril de 2011 la ciutat de Vic li va atorgar la Medalla d’Or. Durant l’Any Pilarín Bayés també es pot visitar l’exposició ‘Pilarín 50 anys dibuixant per a tots’, al Palau Robert de Barcelona, fins l’11 de setembre de 2012.
Gabriel Ferraté (Ensenyament)
Doctor Enginyer Industrial i Pèrit Agrícola. Catedràtic Emèrit Honorífic de la Universitat Politècnica de Catalunya, és president de l’Institut Cerdà. Ha estat rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, rector fundador de la Universitat Oberta de Catalunya, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, director general d’Universitats i Investigació, i director general de Política Científica de l’Estat Espanyol, a més de vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya i president de la Fundació BCD-Barcelona Centre de Disseny. Va ser president de Caixa Tarragona i president del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i de la Real Academia de Ingeniería de España. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis i distincions.
Manel Estiarte(Esports)
Considerat com un dels millors jugadors de waterpolo de tots els temps, ha estat escollit 7 vegades Millor Jugador del Món en aquest esport. La seva primera participació a la selecció nacional es produïa al 1977 en els campionats d’Europa de Jönköping. Amb 19 anys debutà als Jocs Olímpics de Moscou 1980, on arribà al títol de màxim golejador, que repetiria en els Jocs Olímpics de Los Ángeles el 1984 i en els Jocs Olímpics de Seül el 1988. Ha estat internacional amb la selecció nacional de Waterpolo en 580 ocasions en què va aconseguir 1.561 gols, dels quals 127 van ser a les olimpíades. Després d’acabar les olimpíades de Sidney es retirà de la pràctica del waterpolo. Des del 2000 al 2006 va ser membre del Comitè Olímpic Internacional. L’any 2001 va rebre el Premi Príncep d’Astúries dels Esports. Al juliol del 2008 va entrar a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona com a encarregat de relacions externes. Va publicar un llibre sobre les seves experiències humanes i esportives titulat ‘Tots els meus germans’ (2009).
Joan Roca(Gastronomia)
Cuiner del Celler de Can Roca. Va aprendre la cuina tradicional catalana al restaurant familiar. Es va formar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona i des del 1986 dirigeix el seu propi restaurant, El Celler de Can Roca, juntament amb els seus germans, Josep a la sala i Jordi a la pastisseria. Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva trajectòria com a xef entre els quals destaquen el Diploma al Mèrit Turístic de la Generalitat de Catalunya (1991), el 1r Premi del concurs de cuina de Catalunya (1993), el Premi Nacional de Gastronomia al millor cap de cuina de l’any, per l’Acadèmia Espanyola de Gastronomia (2000), la Medalla al mèrit turístic, pel Ministeri de Turisme d’Espanya (2010), o el Grand Prix de l’Art de la Cuisine per l’Acadèmia Internacional de Gastronomia (2012), entre molts d’altres.
Joan B. Renart(Lideratge empresarial)
És professor mercantil, llicenciat en Dret i auditor. Ha estat fundador de l’Escola Superior de Màrqueting i Administració de Barcelona i professor de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses. És president i conseller delegat de diverses empreses entre les quals destaquen Vichy Catalán, Fontdor, Malavella, entre d’altres. També participa activament en diverses associacions i projectes cívics de caràcter no lucratiu. Reuneix nombroses distincions tals com Professor de l’Any del Club de Màrqueting de Barcelona o la Medalla President Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya. Ha participat com a consultor en la reorganització de més de quaranta empreses, en algunes de les quals roman com a conseller. Ha pronunciat més de 200 conferències en 67 Cambres de Comerç, Col·legis Oficials de Professions Liberals, Institucions Empresarials, així com pràcticament a tots els Clubs de Màrqueting d’Espanya. A més, és autor de diversos llibres entre els quals destaquen ‘Creativitat aplicada a l’empresa’ i ‘Fem empresa’.
Javier Moro (Literatura)
Des de molt jove, va viatjar amb el seu pare, executiu d’una companyia aèria, a països d’Àfrica, Àsia i Amèrica. Aquests viatges en família en els quals va descobrir el món constitueixen els millors records de la infància i deixen una petjada que apareixerà més tard en els seus llibres. Entre 1973 i 1978 va estudiar Història i Antropologia a la Universitat de Jussieu (París VII). Al graduar-se i davant l’escassa perspectiva de trobar una feina, va començar a col·laborar amb Dominique Lapierre (oncle carnal) i Larry Collins. Per a escriure la seva primera novel·la, ‘Senderos de libertad’, va viatjar durant tres anys per l’Amazònia per a reconstruir la història de Chico Mendes. La seva segona novel·la, ‘El pie de Jaipur’, va aparèixer tres anys més tard i és la primera a estar ambientada a Àsia. A aquesta la van seguir altres quatre llibres: ‘Las montañas de Buda’; ‘Era medianoche en Bhopal’; ‘Pasión india’; i ‘El sari rojo’. El seu setè llibre, ‘El imperio eres tu’, ambientat a Amèrica del Sud, li va valer el Premi Planeta 2011. Les seves novel·les han tingut gran acceptació de crítica i públic i han estat traduïdes a diversos idiomes.
José Antich(Periodisme)
Nascut a La Seu d’Urgell, el 1955 va ser redactor de l’Agència Efe a Barcelona. Un any més tard, va ser membre de la redacció fundacional del Periódico de Catalunya, on va iniciar la seva carrera com a cronista polític, amb especial atenció als assumptes d’àmbit català. El 1982 passà a formar part de l’equip fundacional de l’edició catalana de El País. En aquest rotatiu va ser corresponsal polític. Del 1994 al 1998 va ser redactor en cap de la secció de política de La Vanguardia. Del 1998 al 2000 assumeix la coordinació de tota l’àrea política de La Vanguardia i el 21 de març de 2000 és nomenat director de La Vanguardia. És autor, entre altres títols, de “El Virrey” (Editorial Planeta, 1994), una radiografia política de Jordi Pujol. El 2004 se li concedeix el “VIII premi Fundación Independiente de Periodismo Camilo José Cela”.
Dow Chemical Ibérica – Antón Valero(Acció Social)
Dow treballa actualment per a millorar el futur de la societat en el seu conjunt i dels seus grups d’interès, ja siguin els seus treballadors i treballadores, les comunitats on operen, els seus clients i usuaris finals dels seus productes, les administracions locals, autonòmiques, nacionals i comunitàries amb les quals col·labora, o l’entorn acadèmic. Aquest esforç i dedicació defineix la política de Responsabilitat Social Corporativa que forma part de l’estratègia empresarial de Dow en matèria de Sostenibilitat i que és sustentada i promoguda per la direcció de la Companyia. El compromís i filosofia de Dow, reflectits en els seus valors de convivència i respecte cap al Medi Ambient, l’entorn i la societat, es fonamenta en l’esperit de participació de la comunitat veïna a les diferents activitats que desenvolupa.
L’entrega dels guardons
L’acte també compta amb importants personalitats encarregades de lliurar els guardons als deu premiats. L’arquitecte i director de la sisena edició d’aquests premis, Joan Batet, és l’encarregat de lliurar el primer dels guardons, en aquest cas a l’arquitecte Juan Navarro Baldeweg. El director institucional de Banesto a Catalunya, Pere Estruch, lliurarà el Gaudí-Gresol a Mercedes Sampietro, mentre que el periodista Luis del Olmo li entregarà el guardó a Pilarín Bayés. En la disciplina d’Ensenyament, Gabriel Ferraté rebrà el premi de mans de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer; Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, lliurarà el premi a Manel Estiarte; el president de la Fundació Gresol, Antoni Pont, entregarà el premi en la disciplina de Gastronomia a Joan Roca; el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin, el lliurarà a Joan Renart; el director general del Consorci del Teatre Fortuny de Reus, Ferran Madico, li entregarà el guardó a Javier Moro; el director del Diari de Tarragona, Josep Ramon Correal, l’entregarà a José Antich; i, per últim, Francesc X. Pérez, Coordinador Regional de la Fundació Adecco a Catalunya, serà l’encarregat de fer entrega del guardó d’Acció Social a Dow Chemical Ibérica, recollit pel seu president, Antón Valero.
